Cuidar al cuidador

Fer-se càrrec d’un malalt representa un gran esforç físic i emocional, i també una gran inversió de temps que s’extreu de les hores que dedicaríem a la feina o al lleure, facetes importants en el desenvolupament de l’individu. Aquest sobreesforç pot repercutir negativament en l’estat físic, psicològic i mental del cuidador.

La sobrecàrrega física i emocional que suposa la cura d’una persona amb dependència pot conduir a tenir pensaments i sentiments erronis, com ara culpabilitat per dedicar temps a un mateix o la convicció que el cuidador és l’únic responsable del benestar de la persona depenent.

Per això, és fonamental que els cuidadors intentin racionalitzar l’atenció que ofereixen i preservar el seu benestar: només així faran una tasca realment eficaç.

Conforme el temps va passant el cuidador poc a poc va assumint una gran càrrega física i psíquica, es responsabilitza per complet de la vida de l’afectat (medicació, visites mèdiques, cures, higiene, alimentació, etc.), va perdent de mica en mica la seva independència ja que el malalt cada vegada li absorbeix més, es desatén a si mateix: no pren el temps lliure necessari per al seu oci, abandona les seves aficions, no surt amb les seves amistats, etc. i acaba paralitzant, durant llargs anys, el seu projecte vital.

Els cuidadors poden trobar ajuda en el suport d’altres familiars, en els serveis d’assistència públics i privats, o bé en cuidadors professionals.