Dia Mundial de l’Alzheimer

A vegades es fa estrany escriure cartes quan saps que el receptor no les arribarà a llegir mai. És com parlar en veu baixa amb un mateix, com quan et dones consells, et renyes o et felicites per alguna cosa que has fet.

Núria, aquesta carta va per tu. T’escric per dir-te que t’admiro.

No ens coneixem, bé, tu no sé si saps qui sóc, jo et conec gràcies a les paraules meravelloses que un dia em va dir de tu la teva filla. Ella també t’admira.

Vas ser una dona moderna, avançada a la teva època. Vas néixer l’any 1922 a Berga. De ben joveneta, l’any 1944, vas obrir la teva empresa, vas ser una emprenedora. La primera acadèmia de formació i col·locació mixta portada per dues dones. Vas haver de lluitar fort en una societat pensada i dirigida per homes. Et vas fer un lloc. Molts i moltes joves d’aquella època van créixer i formar-se gràcies a tu.

Més tard et vas casar, i et vas convertir en mare. Vas saber traslladar a la teva filla la passió per ensenyar.

Va arribar un dia, ja gran, en què la teva filla va començar a veure canvis en tu, alguna cosa havia canviat. Eres la mateixa però hi havia alguna cosa diferent que no quadrava. Després de visitar varis metges va arribar el diagnòstic: Alzheimer.

Fa uns quants anys que vius amb nosaltres. Algunes tardes et sentim a la sala com si dictessis la lliçó als teus estudiants. La teva mirada alegre i el teu somriure emocionen a qualsevol que et saluda.

Núria, avui en el Dia Mundial de l’Alzheimer, volem dedicar-te aquestes línies i fer-te el nostre petit homenatge per la gran dona i la gran professional que vas ser i que ets.

L’Alzheimer no podrà esborrar la gratitud de tots aquells a qui vas formar, vas ajudar a créixer i vas donar un futur.

 

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Dia Mundial i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *