Quin plaer passejar pels carrers de Berga asseguts en un bus urbà, tranquil·lament veient passar cases i carrers. Una cosa tan senzilla i alhora tan gratificant com comprar un bitllet de bus urbà i recórrer carrers que per molts anys havien format part de la vida dels nostres residents.
Veient-los les cares i els ulls il·luminats assenyalant a esquerra i dreta i dient: “aquí hi tenia una perruqueria la meva filla“, “aquí vivia jo“, “fins aquí venia cada dia a portar els meus fills a l’escola“. Quants records!
I quants canvis. La ciutat ha canviat molt per alguns d’ells. 
Quan hem arribat al Passeig hem baixat del bus i hem gaudit d’una passejada i després ens hem entaulat, com feia temps que no fèiem, i com turistes en plenes rambles de Barcelona hem pres un refresc, hem fet el vermut i hem xerrat de les nostres coses tot veient passar gent amunt i avall.
Hem saludat alguns coneguts i això ens ha fet viatjar temps enrere quan ens asseiem al passeig a fer un beure amb els amics o la família tot veient passar gent amunt i avall. Hem recuperat el plaer d’allò tan quotidià com trobar-nos coneguts i saludar, petar la xerrada tot prenent alguna cosa, veure com passa l’estona i sentir com el sol i la brisa ens anuncien l’arribada del bon temps.
Voleu veure més fotografies de com hem passat el matí? Més fotografies
carai que bé, una feina molt ben feta, una cosa tan senzilla i que els aporta tant.
felicitats