Parkinson

L’Organització Mundial de la Salut va declarar l’any 1997 el Dia Mundial del Parkinson el dia 11 d’abril, coincidint amb l’aniversari del naixement de James Parkinson, neuròleg britànic que l’any 1817 va descriure el que en aquell temps va anomenar paràlisis agitadora i que avui en dia coneixement com la malaltia de Parkinson.

 

Sol aparèixer en persones d’edat avançada. Produeix una alteració progressiva de l’àrea del cervell anomenada substància negra provocant-hi una disminució de la dopamina.

Es caracteritza per una rigidesa muscular, pèrdua dels moviments automàtics primaris,  inestabilitat, tremolors (presents en un 85% dels malalts de Parkinson) i altres símptomes. La disminució del parpelleig i l’aparició gradual de nous símptomes és un punt més per sospitar la presència de la malaltia.

Pel que fa als aspectes no motors, es veu que el malalt de Parkinson presenta depressió i ansietat, té alteracions cognitives i trastorns del son. També tenen dolor a les extremitats. Pateixen anomalies cognitives, els hi és costós fer mecanismes mentals més o menys complexos. Això acaba afectant també a la parla, ja que costa i és un esforç pel malalt.

El seu curs és crònic i progressiu. Tot i que a vegades pot tardar fins a quinze anys a afectar significativament al malalt, sobretot si la malaltia agafa a una edat poc avançada.

No hi ha un tractament curatiu de la malaltia de Parkinson, però sí mesures estabilitzadores i control dels símptomes a base de fàrmacs.

L’Associació Catalana per al Parkinson va organitzar una conferència a càrrec de la doctora Bayés sobre “PARKINSON, PARELLA I FAMÍLIA”.

La doctora va proposar un decàleg que ens pot ajudar a detectar altres emocions habituals i que ajuden a reconèixer que el cuidador es troba davant una situació de malestar emocional:

  1. Preocupació excessiva respecte al futur.
  2. Sentir que “no es disposa de suficient temps per a un mateix”
  3. Sentir que “és imprescindible en la cura del familiar afectat”
  4. Sentir “falta de confiança i culpa” per l’estat de l’afectat.
  5. Perdre el sentit de l’humor i sentir-se més irritable.
  6. Disminució de l’interès pel que succeeix a l’entorn.
  7. Reducció de la participació en activitats socials i d’oci.
  8. Sentir esgotament excessiu.
  9. Pensar que s’hauria d’esforçar encara més.
  10. Presentar sentiments permanents de solitud.

De la mateixa manera, la doctora va plantejar un altre decàleg amb diferents propostes per poder enfrontar-se a aquests sentiments i a la malaltia de Parkinson:

  1. Cuidar la pròpia xarxa social.
  2. Estar en contacte amb altes persones que es troben en una situació similar per compartir experiències i sentiments.
  3. Busca temps per a tu mateix.
  4. Realitza alguna activitat al marge de la de cuidador, surt de casa.
  5. Pren temps per a descansar.
  6. Demana ajuda a altres membres de la família, amics i professionals.
  7. Concedeix-te una recompensa per l’esforç realitzat.
  8. Aprèn de l’experiència.
  9. Pensa en les coses que estan al teu voltant.
  10. Pensa en el dia a dia.

Més informació: Info